Em dic Mónica i acabe la meua carrera aquest any a l'Universitat de Valencia. 

​

Pareixia que no arribaria mai però ací està. El fi de la meua vida universitària es tanca amb aquest projecte que teniu entre mans. En un principi, quan em va tocar RTVV a la butlleta que es fa per assignar els temes, no acabava d'estar molt contenta. Al llarg de tota la carrera em tractat la qüestió una infinitat de vegades i les tropelies fetes pel mitjà i la seua directiva ja em sonaven a tot menys a curiositat. No obstant això, Alberto Fabra va fer l'única cosa bona per mi en la vida, potser l'única conseqüència positiva que ha tingut la seua decisió de tancar RTVV. I això, per suposat, sense adonar-se'n. L'anunci em va crispar tant que em va tornar la il·lusió i les ganes de tenir un mitjà públic per al País Valencià, en la nostra llengua, plural, veraç, transparent i crític. Sobretot, crític. Vos conte açò per a què entengueu quins són els ulls que han mirat per fer aquest reportatge. Vos avise perquè no crec en l'objectivitat. Aquestes línies les he escrites amb algunes idees clares des del principi. Sóc una defensora a ultrança del servei públic, no justifique en cap cas un escàndol de corrupció ni una mentida premeditada d'un polític o d'un periodista i pense que l'educació i la informació deuen estar a l'abast de tothom per què puguen decidir el que volen. No estic afiliada ni tinc disciplina de vot per cap partit, ja que sóc incapaç de seguir a algú amb els ulls tancats i sempre ho qüestione tot. El que sí que puc afirmar és que he fet aquest reportatge amb la major honestedat, veracitat i il·lusió possible i pensant en què puga ser útil. Si penseu que alguna dada no és correcta, vos agrairia molt que contactareu amb mi. La informació ens fa lliures, però s'ha de saber com llegir-la i els interessos, lucratius o no, de qui l'escriu.