top of page

“El tancament és innegociable. Sols a través de la reducció de la plantilla podíem fer sostenible la RTVV.La sentència que declara la nul·litat de l’ERO ens impedeix mantenir els serveis bàsics als ciutadans. Hem ficat l’accent en l’educació, la sanitat i les polítiques socials. No vaig a ser jo el que pose els 40 milions d’euros d’eixes partides per a readmetre als treballadors i complir la sentència”. Amb aquest argumentari compareix el president Alberto Fabra en una roda de premsa amb motiu de l’anunci del tancament. És ja 6 de novembre i la notícia del fi de RTVV s’ha estés com la pólvora. A l’informatiu de la nit anterior a la mateixa cadena es va informar els televidents de la decisió del President ,es va llegir un comunicat en contra i es va anunciar una programació alternativa. El mateix dia, Rosa Vidal, la directora de l’ens, va presentar la seua dimissió junt a la dels seus consellers per què considerava que a ella no l’havien “nomenada per tancar la televisió”. A més, el vespre anterior, es va reunir en Fabra al seu despatx i el President ja havia comunicat la decisió a almenys un director de diari, Pedro J. Ramirez. Aquesta dimissió va provocar que RTVV quedara en mans dels treballadors i dels membres de l’oposició del Consell d’Administració i que per primera vegada des de 1995 el Partit Popular no tinguera cap capacitat de decisió directa en la programació de la cadena. Però per poc de temps, sols un dia més tard el govern presentà la candidatura d’un nou director general, Ernesto Moreno, i de quatre nous consellers per a què ocuparen el seu lloc al Consell d’Administració. Van plantejar un decret d’urgència per “restablir l’ordre a la cadena” i fer front a la “ingovernabilitat”. Tot en un moment en el qual eixien en la televisió pública veus en contra de les polítiques populars, veus dels candidats de l’oposició sense censura, veus de les víctimes de l’accident de metro, en definitiva, veus que s’alçaven contra un govern que segons les enquestes ja no obtindria la majoria absoluta de la que havia gaudit des de 1999 a les pròximes eleccions. Clica en les pestanyes per seguir amb el tancament. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Tancament

Un procés ràpid, una gestió d'urgència, unes raons poc clares i un cost sobre dimensionat

bottom of page