De moment, res està guanyat o perdut. El Tribunal Constitucional ha admés a tràmit els dos recursos d’inconstitucionalitat presentats pel PSPV i l’arreplegada de firmes per una ràdio i televisió publiques en valencià, que pretén convertir-se en Iniciativa Legislativa Popular i arribar a les Corts, ja està als carrers. Hi ha moltes coses pendents i tal com han manifestat els partits de l’oposició, el futur de RTVV dependrà de com gestione el Partit Popular la seua extinció. “Si ven la xarxa de repetidors i tots els equips de gravació, serà més complicat començar de nou però és necessari i així ho farem”, assegura Mª Josep Ortega, diputada de Compromís a les Corts. Tant la coalició Compromís, com Esquerra Unida (EUPV), com el partit Socialista estan d’acord en què la televisió pública és un servei fonamental per a l’autogovern valencià i la formació de ciutadans lliures. L’oposició treballa en diverses propostes per a reobrir l’ens públic que tenen de base les esmenes a la totalitat de la llei que presentaren al nou estatut de RTVV aprovat pel PP en 2012. A les entrevistes, els tres partits han coincidit en que una televisió no pot ser l’eina propagandística d’un govern i que són necessaris mecanismes de control com ara un Consell de l’Audiovisual. A més, coincideixen en què el valencià ha de ser la llengua quasi exclusiva de la cadena així com les produccions pròpies i la participació ciutadana.  No obstant aixó, de moment no han presentat un pla concret sobre com començar de cero, quins serán els presupostos, quants treballadors tindra el hipotètic nou ens o com s'eligiràn als membres del Consell.  Encara que no tot són propostes polítiques. Les universitats públiques valencianes junt amb el CEU San Pablo i tots els sectors relacionats amb la producció televisiva, han creat una Mesa de l’audiovisual per elaborar un llibre verd amb les directrius per a una nova RTVV. La seua formació eixirà en premsa pròximament i potser les seues idees ajuden a esclarir els programes polítics. Caldrà tenir en compte que d’un tancament improvisat es desprenen diverses conseqüències jurídiques que potser dificulten aquesta voluntat de paraula d’obrir la televisió pública.

 

 

 

 

 

El que és cert és que el panorama comunicatiu al País Valencià no propicia la pluralitat informativa ni els continguts en valencia. De 40 televisions locals 38 tenen una línia ideològica de dretes i les dues televisions autonòmiques privades són manifestament afins al Partit Popular. Aquest control mediàtic a partir d’adjudicacions de llicències de TDT impugnades als tribunals, fa més necessari que mai una televisió autonòmica crítica, plural, transparent, professional, cultural i en valencià. Caldrà esperar a les eleccions de 2015 per veure si aquest objectiu es pot complir i quines són les propostes dels diferents grups polítics.